JASP

Fa uns anys, es va ficar de moda el que es va denominar la generació JASP (Joves encara que Sobradament Preparats). Però, malgrat tota la fama de l’acrònim, la realitat no ha segut, ni és eixa. Els joves de hui han pogut tindre més oportunitats de estudiar, des de luego, però tots no l’han sabut aprofitar.

Este matí ho corroborava en un tuit Juan Macías ( @juanmacias) que deia “doncs res…de tres places de becaris, només anem a cobrir un.a..no hi ha gent qualificada”.

I és ben cert. La Secretaria d’Estat de ocupació, Engracia Hidalgo assegurava que dels joves que estan a l’atur, hi han 900.000 que no reunixen les condicions formatives per a integrar-se en el mercat laboral. I no només això, sino que ni siquiera podrien incorporar-se a un curs de formació professional.

La causa podem no voler vore-la , però és tan real com la vida mateixa. Durant els anys de bonança econòmica, hi havia treball de sobra i per tant, als 16 anys, si un jove volia podia tindre un treball en un sou raonable no tenia problemes. Llavors, perquè devia passar-se 10 anys estudiant un batxillerat i una carrera?

Per què esforçar-se si li podiem donar treball sense tindre que preocupar-se d’estudiar?

Aquella falacia ha enganyat a molts i encara que alguns dels nostres joves estan realmente millor preparats que mai, la gran majoria no.

Per tant, la necessitat de recuperar els valors de l’esforç i sacrifici és vital, perquè, la manca de búsqueda de l’excelència, no només ha fet mal a la nostra economia, sino també a tot el teixit social que ens retorna una imatge, com sempre de país de pandereta!

 I tú que penses?