Som de Castelló

   Som de Castelló…(pa para pa pa pa pa…trombó), perquè quan sents eixe troç de l’estrofa sents la música en el cor. I es que com ja va deixar palés el Twitter, en Castelló tenim uns costums especials, unes tradicions, unes vivències arrelades als carrers i inclús al flaire del temps. Perquè ara ja fa olor a primavera i abellix eixir al carrer a festejar la Fundació de la ciutat.

Va de veres, què poca importància li donem això! Jo soc nascuda físicamente en Castelló, com la majoria dels xiquets de la provincia, però tinc el cor dividit en uns quants pobles. Però me sent castellonera d’adopció, i molt ben vollguda i sent amb força l’orgull de que esta ciutat celebre haver pres una decisió valenta i traslladar-se de la muntanya, on tot era més difícil, al plà, on se podien guanyar millorla vida. I, amb valentia, no només ho van decidir sino que a més li ho van

fer comprendre al Rei.

         Llauradors, arrelats a la terra, lluitad

ors contra el mal oratge, conservadors de allò que coneixen i és seu, propi. (No confondre conservador en ser de dretes que són coses distintes) Així és la gent de Castelló, no massa oberts a la primera de canvi, però francs quan se’ls guanyala confiança. Esa dir: gent de la terra, que no confia ni en el cel.

I tot açò ho dic perquè som gent amb grandessa de cor, però moltes voltes se’ns oblida. I en eixos casos resulta que, contaminats per idees alienes i que nos ens coneixen preferim tirar-nos pedres a la nostra teulada. Allò que mai haveren fet els nostres avantpassats.

I aleshores se’ns escapa de dir: a Castelló no hi ha res, és una ciutat gris, i llançar quatre improperis fora de lloc contra: polítics, aeroports, empreses de la provincia, els postres productes i suma y sigue…

         Esta nit vetllarem el començament de la Magdalena i només espere que no tornem a eixa actitut cansina de mesclar xurres en merines, i festa en política. I que la festa se convertisca en pancarta i xiulit, que això me dona molta pena. Perquè la pancarta es només d’uns, mentre que la festa tenim dret a disfrutar-la, com Deu mane, tots.